L'aneguet lleig
Fitxa tècnica i artística
200 Years
HANS CRHISTIAN ANDERSEN
The FAIRYTALES
Edició commemorativa de l’any Andersen
Egmont Imagination & A.Film A/S
Magna films en cooperació amb DRTV I super RTL Adaptació de Gareth Williams
Durada 20’ aprox.
Pel professorat
Explicar un conte és convidar els infants a entrar en un món de fantasia ple de sentit. Per això fóra bo que es preparés una certa escenografia, una ambientació prèvia perquè la recepció fos profitosa : unes condicions visuals i auditives bones per a tots els nens i nenes, pantalla gran, fer silenci i crear espectatives.
Abans de veure la pel.lícula explicar als infants com la veurem : si tota d’una vegada, si anirem aturant-nos per endevinar què passarà, etc. Si després de veure-la a trossets , la veurem tota sencera, etc.
EL SENTIT DEL CONTE
ABANS DE VEURE LA PEL.LÍCULA
1. El títol i la caràtula
El títol
Fer inferències. Aquest exercici es pot fer abans de començar a veure la pel.lícula. Es tracta de respondre a: què es pot inferir de contes o pel.lícules que es diuen...:
-L’aneguet bufó
-El cavall elegant
-La gallina polida
-La cabra valenta
-El gos furiós
-L’aneguet bonic
-L’aneguet diferent
- L'aneguet lleig?
La caràtula
Què hi veiem?
L’aneguet està trist i/o content?
I la mare ànega?
Com ho sabem?
Quins elements del dibuix expressen aquests sentiments?
Quan nosaltres estem tristos o contents quin posat tenim?
Podem saber si una persona està trista o contenta segons el gest o l’expressió?
Quin moment del conte deu ser?
On és l’aneguet?
De quin color són els aneguets?
Per què creus que té aquesta expressió?
Quins aspectes de la caràtula et criden més l’atenció?
Podem dir algunes coses sobre la composició, els colors, els plans, l’entorn que emmarca la caràtula, etc.?
Qui és el senyor que hi ha a baix a la dreta?
Quin moment del conte il.lustra aquesta caràtula?
2. L’ACCIÓ: Espai i temps
Espai
-On passa l’acció? Descriure els llocs interiors o exteriors on passa l’acció
Parlar dels distints escenaris en els quals es troba l’aneguet per poder emmarcar i contextualizar
Temps
-A quines èpoques de l’any – estiu, tardor, hivern i primavera- passa la pel.lícula? -Com ho sabem?
Estructura
Episodis pels quals passa la història. Posar els episodis per ordre:
1er. Granja. Els naixement dels aneguets
2on.
3er.
4art.
5è.
6è. …
MENTRE VEIEM LA PEL.LÍCULA
♦ Els animals del conte
Mentre anem veient la pel.lícula anem anotant o assenyalant ( a partir de fotocòpies de versions il.lustrades) quins són els animals que apareixen:
Mare ànega, aneguets, aneguet lleig, gall dindi, gos, gallina, gat, oques, cignes, etc.
♦ Endevinar
- Quan veiem per primera vegada l’Aneguet, fem-ho de manera que els nens i nenes vagin endevinant la seqüència narrativa següent. Es tracta d'anar explicitant les expectatives. Es poden fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar:
.Creus que l'aneguet sortirà de l'ou?
.Diries que sabrà nedar ?
.Perquè se’l vol menjar el gat?
. Es quedarà a casa de la vella?
.On el portarà el pagès?
.Com passarà l’hivern?
DESPRÉS DE VEURE LA PEL.LÍCULA
Comprensió
-Com neixen els aneguets?
-Com i quan neix el nostre aneguet?
-Per què li diuen aneguet lleig?
-Com neda l’aneguet?
-Què li diuen a l’aneguet els animals de la granja?
-Com es comporta el gat amb l’aneguet?
-L’aneguet és estimat i acceptat per la seva mare?
- Quins raons tenen els animals de la granja per no acceptar l’aneguet?
-Si l’aneguet en lloc de ser ànec fos ànega, s’hagués pogut quedar a la casa de la vella amb el gat i la gallina ?
-Per què va marxar de casa de la vella?
Els personatges
-Quan està trist l’aneguet ?
-I tu ?
-Quan està alegre l’aneguet ?
-I tu?
-Com se sap si està trist o alegre?
-Quina postura fas tu per mostrar que estàs trist o alegre?
ELS TEMES
Diferent
Quan els animals de la granja diuen que és lleig, la mare diu que és “diferent”
•L’aneguet lleig s’assemblava als altres aneguets en….
• L’aneguet lleig era diferent dels altres aneguets en…
- Discutiu aquestes semblances i diferències tot introduint elements d’ètica en el sentit de preguntar:
•Dir que és diferent és dir que és lleig?
• Dir que és diferent vol dir que és més maco?
Bonic i lleig
- Per què creus que tots els animals de la granja li deien “lleig” a l’aneguet ?
- Quines són les característiques que fan que una cosa o animal sigui lletja?
- Els altres aneguets, en canvi, sembla que eren bonics; per què tots pensaven que eren bonics?
- Quines són les característiques que fan que una cosa o un animal sigui bonic?
•Ser diferent vol dir ser “lleig”?
Què saps fer?
Quan l’aneguet va a la casa de la vella, aquesta li pregunta: tu què saps fer?
- La gallina sap posar ous
- -El gat sap fer moxaines
- L’aneguet què sap fer?
- Què vol que faci la vella?
Si t’ho preguntaven a tu, digues: què saps fer?
LES HABILITATS DE PENSAMENT
Fer Hipòtesis
- Pensar com s’haurien pogut solucionar alguns dels conflictes que presentem:
- Que l’aneguet s’hagués quedat amb els seus “germans”
- Que no hi hagués caçadors que matessin oques
- Que s’hagués fet amic del gat i la gallina
Els infants poden fer tot tipus d'hipòtesis, però cal fer adonar als estudiants que algunes són més plausibles que les altres, perquè encaixen millor amb la història, sense desmerèixer aquelles que siguin molt imaginatives.
Buscar alternatives
Fer preguntes. Al llarg de l'explicació del conte o en acabar es pot suggerir al grup de pensar què podria fer el protagonista per no haver de passar lespenalitats que passa. Per exemple: Si s’hagués quedat a la granja, a la cabana de la vella.
Segons l'alternativa que plantegin seguir encercant altres possibilitats tot explorant el conte. És bonic de veure que hi ha moltes maneres de plantejar l'acció, però a la fi el conte és una tria de totes les possibles.
Anticipar conseqüències
Què hagués passat si..............?
- haguessin tractat bé l’aneguet?
- hagués estat més bufó?
- el pagès no l’hagués tret del glaç?
- no s'hagués convertit en cigne?
Seleccionar possibilitats
En el món dels contes TOT és possible, perquè la imaginació és el regne de la fantasia i està oberta a totes les possibilitats. Però així i tot hi ha coses que no són probables, com, per exemple, que acabin malament, que no guanyi el bo, que el protagonista no sigui guapo, o fort o valent o intel•ligent, que els dolents no acabin castigats, etc. tot i que hi ha excepcions.
Què és possible? Pregunta quines coses serien possibles i quines només probables en aquest conte:
- És possible que l'ou de l'aneguet s'hagués extraviat?
- És probable que l'ou de l'aneguet s'hagués extraviat?
- És possible que en una altra granja l'haguessin acceptat?
- És probable que en una altra granja l'haguessin acceptat?
- És possible que l'aneguet sigui un cigne?
- És probable que l’aneguet sigui un cigne?
Es poden fer primer les preguntes de possible i després les de probable o a l’inrevés. Estimular els estudiants a fer preguntes d'aquest estil sobre els altres contes i anar valorant el que és possible i el que és probable.
Posar exemples i contraexemples
- Pots citar uns quants personatges dels contes que siguin bons i altres que siguin dolents?
- Com ara...
- Saps algun altre conte d’animals
- Saps algun altre conte on hi hagi animals o persones que estiguin tristos o que siguin maltractats?
AL FINAL DEL CONTE
Imaginar: idear, inventar, crear
- Canviar alguns episodis del conte. Per exemple, en comptes de la casa de la vella, fer que arribi a un palau, etc.
- Allargar el final. Una vegada acabat el conte, procurar seguir explicant el que va passar després. Aquest final es pot allargar només un xic o pot ser l’inici de tota una altra història, com en el cas d’una saga. Recordeu que hi ha exemples literaris d’aquesta forma creativa.
. Finals creatius. Triar distints finals pel conte, final divertit, trist, alegre, sorprenent, curiós, original, etc.
Formular conceptes precisos
- Dir el mateix amb altres mots
Quan ja sàpiguen bé el conte, tornar-lo a explicar usant noves paraules que vulguin dir el mateix, usant sinònims, com per exemple: l’aneguet espantós, l’aneguet malcarat, horrorós, disarmònic, sense gràcia, etc.
Comparar i contrastar contes
- Comparar els contes entre ells:
"Laneguet lleig" és bonic com.........
"L'aneguet lleig" és llarg com...........
"L'aneguet lleig" acaba com........
"L'aneguet lleig" és com...........
- Es pot treballar amb: més bonic, més llarg, més divertit, més màgic, etc., fa més por que, fa més riure que, etc. I també amb menys bonic que, menys llarg que, menys divertit que, menys màgic, etc.; fa menys por que, fa menys riure que, etc.
- Comparar amb altres contes:
Aquest exercici permet ampliar el nivell de comparacions amb altres contes que els infants coneguin i els dóna l'oportunitat d'explicitar les semblances i diferències: El conte del l'aneguet lleig es pot comparar amb
Agrupar i classificar
- Pregunta difícil. L’aneguet lleig pertany al grup dels aneguets o al grup dels cignes? Es tracta de fer-los adonar que, de vegades, els grups no són tan clars, o que poden ser confosos. L’aneguet és lleig en tant que aneguet, perquè els aneguets tenen unes característiques peculiars i ell no encaixa amb aquestes característiques, perquè no és un aneguet. Com a pollet de cigne, és com els altres pollets de cigne.
Relacions de causa i efecte
De l’efecte a la causa. Explicar el conte, de primer pot ser repetir un dels coneguts, a través de les causes i els efectes que aquelles produeixen, és a dir, començant a l'inrevés: Així, "L'aneguet lleig" diria: Vet aquí que una vegada hi havia un cigne que....
Interpretar
Després de veure la pel.lícula, fer grups que triin i que representin l'escena procurant que li donin intencionalitat diferent: que faci por, que faci riure, que sigui
molt exagerada, que faci molta pena , etc. Veurem com la mateixa escena pot ésser comunicada de maneres diferents.
Interpretar
- Al lloc d'un altre. Interpretar el conte del punt de vista del personatge principal en primera persona.
- Canviar de lloc i temps. Explicar el conte amb tots els ingredients fonamentals, (personatges, estructura, aventures, etc.) però en un altre marc, relacionant-lo amb un altre ambient i una altra època; per exemple: en una granja moderna, en un món del futur, etc.
Traducció de l'oral a la mímica i a la inversa
- Per grups fer representacions en mímica d’algun episodi del conte i procurar que els altres nens l'endevinin.
Traducció de l'oral al plàstic i a la inversa
- Dramatitzar. Després d’haver explicat un conte amb tot detall una o dues vegades, preparar un escenari amb els tres o quatre elements imprescindibles i fer que el representin per grups (segons els personatges que hi intervinguin). Ningú no pot dir res i entre els actors s’han de mirar per tal de seguir el guió. La mestra pot anar dirigint també amb gestos.
AVALUACIÓ
Establir criteris
-Quines qualitats ens agraden d'un conte:
•que tinguin un bon final
•que tingui molts personatges
•que hi hagi princeses
•que tingui objectes màgics
•que sigui conegut
•que passin moltes coses
Autoavaluació
- Què he après?
- Perquè m’ha servit haver vist i haver parlat d’aquesta pel•lícula?
- Què és el que més m’ha agradat de la pel.lícula?
- Després de veure la pel.lícula, de les converses que hem tingut, dels exercicis que hem fet, ha canviat alguna cosa en el meu pensament o en els meus sentiments?
LA PRINCESA I EL PÈSOL
Fitxa tècnica i artística
200 Years
HANS CRHISTIAN ANDERSEN
The FAIRYTALES
Edició commemorativa de l’any Andersen
Egmont Imagination & A.Film A/S
Magna films en cooperació amb DRTV I super RTL
Adaptació de Gareth Williams
Durada 20’ aprox.
EL SENTIT DEL CONTE
Aparentment sembla un conte simple i absurd, però el missatge és clar: com se sap que hom pertany a un col.lectiu o classe?, quins són els trets definitoris? El tema del criteri, aquí representat per la sensibilitat exquisida de la princesa, és un fet. El patró, –el pèsol en aquest cas-, és el qui decanta la balança. La qüestió de l’aparença i l’autenticitat, del semblar i ser, són temes que es repetiran en els contes d’ El vestit nou de l’emperador i de L’aneguet lleig.
ABANS DE VEURE LA PEL.LÍCULA
1.El títol i la caràtula
1. Quina diferència hi ha entre els títols?
2. Ens sugereix el mateix dir la “princesa del pèsol” que “la princesa i el pèsol”?
3. Amb quin dels dos títols es coneix més? (Potser caldrà fer un petit treball de recerca a biblioteques o a Internet)
Preguntes sobre la caràtula
1. Què veiem en aquestes portades?
2. A qui representen? Són els protagonistes de la història?
3. Com ho sabem?
4. Quins sentiments expressen?
5. Quins elements del dibuix expressen aquests sentiments?
6. És estiu, primavera, hivern o tardor?
7. Per què creus que té o tenen aquesta expressió?
8. Quins aspectes de la portada et criden més l’atenció?
9. Podem dir algunes coses sobre la composició, els colors, els plans, l’entorn que emmarca la portada, etc.?
10. Quin moment del conte il.lustra aquesta portada?
11. Quin tipus de dibuix t’agrada més i per què?
12. T’imagines com seran les altres imatges del conte a partir de la portada?
PER COMPRENDRE
1. On, quan i com passa l’acció?
2. Qui és el protagonista d’aquest conte: el príncep, la princesa, el pèsol?
3. Quina relació hi ha entre els personatges de la història?
4. En el fons, de què tracta el conte?
5. Podria passar avui?
6. Creus que el conte té un final versemblant?
7. Pots imaginar un final més original? Com seria?
LA TEMÀTICA
Pla de discussió. "De bo de bo"
Sembla que al conte el príncep ha de trobar una princesa de bo de bo i no una falsa princesa. Es podria proposar als alumnes de pensar criteris per distingir una cosa vertadera d’una de falsa:
- Com podem distingir un arbre vertader d’un arbre fals?
- Un nom vertader d’un nom fals
- Una joia vertadera d’una joia falsa
- Una història vertadera d’una història falsa
- Una joguina vertadera d’una joguina falsa
- Un rei vertader d’un rei fals
- Un amic vertader d’un amic fals
PERSONATGES
Com reaccionen sentimentalment els personatges?
Pots detectar algun moment del conte on sigui molt explícit algun dels següents sentiments per part dels personatges principals?
Sentiment Personatge Moment del conte
Tristesa
Temor
Plaer
Amor
Sorpresa
Disgust
AJUDA
Ira : fúria, ultratge, ressentiment, còlera, exasperació, indignació, aflicció, acritud, fastigejament, irritabilitat, hostilitat, violència, odi, etc.
Tristesa: pesar, malenconia, pessimisme, llàstima, autocompassió, solitud, abatiment, desesperació, aflicció, esllanguiment, etc.
Temor: ansietat, aprensió, nerviosisme, preocupació, consternació, inquietud, cautela, incertesa, por, terror, fòbia, pànic, etc.
Plaer: felicitat, alegria, diversió, orgull, embadaliment, gratificació, satisfacció, eufòria, èxtasi, etc.
Amor: acceptació, simpatia, confiança, amabilitat, afinitat, devoció, adoració, afecte, estima, tendresa, consideració, predilecció, etc.
Sorpresa: commoció, desconcert, admiració, estranyesa, atordiment, estupefacció, esbalaïment, meravellament, etc.
Disgust: menyspreu, avorriment, aversió, disgust, repulsió, desplaer, desgrat, pena, aflicció, sofriment, turment, empipament, molèstia, decepció, malestar, etc
Vergonya: culpabilitat, molèstia, disgust, remordiment, humiliació, arrepentiment, mortificació, contrició, deshonor, etc.
Adjectivar els personatges.
Buscar-los-hi caràcters que els defineixin tant físicament com anímica. Per exemple, quan es diu:
Una vegada hi havia un príncep (formal, educat i ben plantat) i li calia una princesa (honrada, intel.ligent i bufona) de bo de bo. Ell va donar ben bé la volta al món per trobar-ne una, però sempre tenien alguna cosa que no li acabava d’agradar.....
AJUDA
Trets físics
Algunes observacions que es poden fer
- Aspecte físic general: alt, prim, ros, fort, menut, fornit, guapo, lleig, atractiva, bonica, etc.
- Com es mou: elegant, nerviós, lent, pausat, etc.
Trets de comportament
Buscar entre aquests adjectius elque vagi bé per a usar en la descripció dels personatges
Bondadós Perseverant Generós Humil
Calmat Solidari Indiferent Obedient
Tolerant Ordenat Impacient Colèric
Pacient Voluntarios Sincer Respectuós
Delicat Amical Bondadós Apassionat
Reservat ---------- ----------
ELS TEMES
Semblar i ser
En el conte la princesa tota xopa no sembla gens una princesa i per això cal verificar si ho és de veritat o no. Aquesta qüestió ens porta a preguntar-nos per la distinció entre el que són les coses i les seves aparences
Pla de discussió
• De vegades passa que les coses o les persones semblen una cosa i en són una altra?
• Pots posar algun exemple de persones o situacions que aparenten una cosa i en són una altra?
• Els actors són com els personatges que representen?
• Alguna vegada tu has aparentat ser d’una manera que no eres?
• Quan et disfresses ets tu o fas veure que ets un altre?
• En alguna ocasió t’has confós perquè has pres una aparença com a realitat?
• Pots buscar sinònims de realitat?
• Pots buscar sinònims d’aparença?
• Tenim maneres de distingir la realitat de l’aparença?
Com podem saber què és veritat i què no?
Pensa què has de fer per saber segur aquestes coses:
a) Et sembla que s’ha fet tard i vols saber l’hora
b) Vols verificar si una joia és autèntica
c) Demà vas d’excursió i vols saber si demà plourà
d) Veus una pel.lícula i vols saber si es referia a un cas real?
e) T’agrada físicament un xicot o xicota i vols saber com és
f) Vas de viatge i vols conèixer un país a fons
g) De vegades sembla que hagis somniat una cosa que ha passat?
h) Et preguntes si la gent és tant fresca com sembla
i) Hi havia altres maneres de saber si la princesa del conte era de bo de bo?
LES HABILITATS DE PENSAMENT
PER QUI NO CONEIX EL CONTE
Fer inferències
1. Dels títols dels contes.
Aquest exercici es pot fer abans de començar a llegir el conte. Es tracta de respondre a: què es pot inferir de contes que es diuen...:
- La princesa i el cigró
- La princesa i l’avellana
- La princesa i el préssec
- Una princesa de bo de bo
- La princesa i el príncep
- La princesa i el pèsol
Endevinar
- Si expliquem per primera vegada la Princesa i el pèsol, fem-ho de manera que els nens i nenes vagin endevinant la seqüència narrativa següent. Es tracta d'anar explicitant les expectatives. A mig conte podem preguntar:
• Creus que obriran la porta a la princesa?
• Com passarà la nit la princesa?
• La prova serà suficient per saber que és una princesa?
- Si tenim a mà els dibuixos d’una versió gràfica, es por anar creant l'expectativa necessària per a construir el conte a partir dels elements que vagi donant la mestra.
Hipòtesis
Pensar com s’hauria pogut solucionar el conflicte que representa saber si és una princesa de bo de bo, tot buscant criteris raonables, sense desmerèixer aquells que siguin molt imaginatius.
Observar
- Per a la observació, és molt convenient usar els mitjans auditius i els visuals. Fer-los adonar dels detalls visuals i sonors. L'element visual, a partir de diversos contes. El sonor, a partir d'alguna gravació que tingueu dels contes o d'alguna cinta de vídeo.
- Observació visual. Partir d'un llibre il.lustrat, unes diapositives o un PWP. Mirar atentament els colors, les formes, el que s'insinua, etc. Farem una lectura atenta i deixarem que els estudiants parlin espontàniament del que veuen. Poc a poc anirem introduint preguntes d’observació i interpretació:
• Te l’imaginaves així?
• Per què creus que l'ha dibuixat així?
• Creus que és el color que li escau?, etc.
PER QUI CONEIX EL CONTE
Seqüenciar
- Posar en ordre aquestes tres imatges
Buscar alternatives
- Fer preguntes. Enmig de l'explicació del conte o en acabar, es pot suggerir al grup de pensar què podria fer la protagonista per no haver de passar la prova del pèsol
Segons l'alternativa que plantegin, seguir interrogant altres possibilitats, tot explorant el conte.
- Finals alternatius. Triar distints finals pel conte, final còmic, dramàtic, exòtic, inquietant, sorprenent, etc.
Anticipar conseqüències
- Què hagués passat si:
- No hagués plogut
- Si hagués marxat corrents en veure que no podia dormir
- Si s’hagués adonat que hi havia un pèsol, just abans d’anar al llit
- Si hagués dormit tota la nit com un liró
Seleccionar possibilitats
- Què és possible? Pregunta quines coses serien possibles i quines només probables en el conte:
• És possible que la princesa fos una impostora?
• És probable que la princesa fos una impostora?
• És possible que es pugui notar un pèsol sota tants matalassos?
• És probable que es pugui notar un pèsol sota tants matalassos?
• És possible que sigui l’única manera de saber si algú té sang reial?
• És probable que sigui l’única manera de saber si algú té sang reial?
Es poden fer primer les preguntes de possible i després les de probable o a la inversa. Estimular els estudiants a fer preguntes d'aquest estil i anar valorant el que és possible i el que és probable.
Imaginar: idear, inventar, crear
- Inventar un nou personatge que es fiqui dins el conte a l’estil de les tres bessones.
- Allargar el final del conte. Tot explicant el que va passar després. Aquest final es pot allargar només un xic o pot ser l’inici de tota una altra història, com en el cas d’una saga. Recordeu que hi ha exemples literaris d’aquesta forma creativa.
Semblances i diferències
- Quantes menes de matalassos diu el conte que hi posa la vella reina?. De què són els matalassos? Quina diferència hi ha entre uns i altres?
- Avui dia també són així els matalassos?. De quantes menes en coneixes?. Quines diferències hi ha entre uns i altres?
- En comú. Buscar semblances i diferències entre alguns contes d’Andersen Per exemple: buscar una semblança i una diferència entre "L'aneguet lleig" i “La princesa i el pèsol”
Interpretar
- Fer teatre. Després de llegir el conte, fer grups i que representin l’escena de com dorm la princesa. Veurem com la mateixa escena pot haver estat entesa i comunicada de maneres diferents.
AL FINAL DEL CONTE
Comparar i contrastar
- Es pot treballar amb: més bonic, més llarg, més divertit, més màgic, etc., fa més por que, fa més riure que, etc. I també amb menys bonic que, menys llarg que, menys divertit que, menys màgic, etc.; fa menys por que, fa menys riure que, etc.
- Comparar distints contes entre ells. Aquest exercici permet ampliar el nivell de comparacions amb altres contes que els infants coneguin i els dóna l'oportunitat d'explicitar les semblances i diferències.
Definir
- Adjectivar. Refer el conte i on diu princesa o príncep posar-hi almenys dos adjectius. Per exemple: UNA vegada hi havia un príncep (elegant i honrat) i li calia una princesa (senzilla i feinera) de bo de bo.
Buscar i donar raons
- Un per què. El "per què" està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l'argumentació i valorar les argumentacions millors. Ens podem fer un qüestionari per cada conte, però és millor que els estudiants s’acostumin a fer preguntes. I encara podem usar un bloc estàndar de qüestions com ara:
Per què ho fa?
Per què ho diu
Per què hi va?
- Classificació raonada (donar raons). Es tracta de repassar els distints personatges dels contes, en primer lloc els protagonistes, més endavant els secundaris, seguint el criteri:
• M’agrada perquè....
• No m’agrada perquè....
• Em fa ràbia perquè....
• El trobo divertit perquè....
• Em fa riure per què.....
Relacions de causa i efecte
- El conte a l'inrevés. Explicar el conte: de primer pot ser repetir-ne un dels coneguts, a través de les causes i els efectes que aquells produeixen, és a dir, començant a l'inrevés, per exemple: Una princesa es va casar amb un príncep ja que....
Relacions de part-tot
- Idear un trencaclosques amb una imatge del conte. Construir-lo i fer-lo. Es poden fer tantes propostes com grups hi hagi.
- Un bocí. Mostrar personatges o escenes i relacionar-les amb tot el conte. Això es pot fer amb làmines, diapositives, etc. És un bon treball per improvisar i serveix per veure si s'ha comprés i assimilat la narració. Aquest exercici exigeix capacitat de síntesi i permet anar al tot a partir d'una part.
Relacions de fins i mitjans
Plantejar-se el tema de fins i mitjans en el conte:
• El pèsol és un mitjà o un fi?
• Per què serveix el pèsol?
• Quan el pèsol podria ser una finalitat?
Interpretar
- Actualitzar. Explicar el conte amb tots els ingredients fonamentals que tingui, però en un especialment pensat des d’avui.
Improvitzar
- Titelles. Amb algun mitjó vell s'improvisen titelles i s'improvisen els personatges del conte que es vol explicar. Si convé, se'ls pinta o s'hi afegeixen detalls: llana pels cabells, llengua amb una cartolina, etc.
Traducció de l'oral a la mímica i a l’inrevés
- Escenificar. Representar el conte mentre algú l'explica. Cal coordinar les paraules (la narració) amb el gest. Pot ser a partir d'un cassette o en viu.
Traducció de l'oral al plàstic i a l’inrevés
- Fer un dibuix que representi el conte, és a dir, que tothom s’adoni que aquell dibuix pertany a aquell conte. Abans de dibuixar podem discutir quin ha de ser el tema del dibuix.
- Conte – quadre. Proposar tres quadres per exemplificar el conte i anar augmentant fins que hom vulgui. Argumentar de mica en mica, fins que els tinguem tots integrats en una sola història.
Traducció de l'oral al llenguatge musical i altres
- Escenificar tot el conte buscant una banda sonora adient. Si, per exemple, en feu una versió oriental, caldrà buscar la música adequada.
Sintetitzar
- Triar un objecte o una paraula o un dibuix que representi el conte
- Resumir el conte en una frase. Que cadascú l’escrigui en un paper anònimament i triarem la més adient.
IDEAR VERSIONS
- Explicar el conte de del punt de vista de la reina.
- Explicar el conte de del punt de vista del pèsol.
- Explicar el conte de del punt de vista d’alguns dels criats
ACTIVITATS QUE SE’N PODEN DERIVAR
- Escenificar la situació de l’arribada de la princesa per part de diferents grups i comentar el to dramàtic que li imposen uns, el to còmic o alarmista d’altres, etc.
- Actualitzar el conte
• Per què ha de ser una princesa?
• Quin és el paper del pèsol en aquest conte?
• Per què ha de ser un pèsol?
• Per què ha de passar en un castell?
• Podríem escriure un conte com aquest sense princesa, ni príncep ni pèsol?
Autoavaluació
- Què he après?
- Perquè m’ha servit haver vist i haver parlat d’aquesta pel•lícula?
- Què és el que més m’ha agradat de la pel.lícula?
- Després de veure la pel.lícula, de les converses que hem tingut, dels exercicis que hem fet, ha canviat alguna cosa en el meu pensament o en els meus sentiments?
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ELS CONTES D'ANDERSEN EN DIFERENTS LLENGÜES
http://www.andersenstories.com/es/andersen_cuentos/index
